31032015
A les 6.30AM ens llevem a fi de xequejar el forecast. El sol i el blau del cel es deixen veure.
Anem a la benzinera per la posada a punt de la furgo abans de marxar. Mentre piquem gel veiem arribar el ferry que ens havien comentat la nit d'ahir. Ens encoratja.
Sembla que hi ha possibilitats de sortir tot i que la ruta de carreteres prevista l'hem de variar perquè hi ha trams tallats tant de la Ring Road com d'altres secundàries. Això fa que haguem de fer la zona est de la illa vorejant els fiords. Tot i així indica conducció complicada en molts dels trams, neu arreu, i lliscant en força d'ells. No hi ha cap altre opció. Seguirem i ja veurem que anem trobant.
Agafem carretera per fer els maleïts 26 kms. Aquest cop millor. Podem veure fins i tot el llac gelat que ens havia comentat en Rafael i una petita cascada, la de Gufufoss.
Arribem a Egilsstadir, mirem de nou el forecast i tot igual. Primera destinació Reydarfjördur seguit de Faskrúdsfjördur (on trobem un tunel d'uns 6 kms que travessa la muntanya), Stödvarfjördur, Breiddalsvík i finalment Djúpivogur (-vogur equival a cala/badia) on fem parada. La veritat es que tot i l'estat de les carreteres, el trajecte ha estat ben bonic. Rens, ovelles llanudes, els contrastos de la neu amb el blau del mar i fiords a tocar es realment bonic.
Ara ja queda arribar-nos a Höfn (-höfn equival a port), una petita 'ciutat' al sud-oest de la costa a poc més de 100kms. Després de quilòmetres de paratges deserts una mica de civilització. Famosa pels seus 'humar' (llagostes) que son llagostins. Viuen de la pesca i del seu processat i un dels llocs on fer-nos un homenatge. Busquem un restaurant i ens el donem. Cod salad (bacallà), humars (llagostins), local beef (carn de bou islandès), i lax (salmó). Unes birretes i ja ho tindríem.
Ens apropem a un punt d'informació per les coves de gel, les motoneus, el vol per veure un volcà en actiu i el trekking per la glacera. Les motoneus infumables de preu i es per anar rotllo convoi. Ho descartem. Les coves son tancades perquè tot i el fred ja hem entrat a primavera i hi ha esfondraments. El trekking per la glacera l'haurem de lligar a Skaftafell. Pel que diu la dona és tot complert. Respecte veure el volcà en actiu... Tots els volcans s'han 'apagat' aquest darrer mes de febrer!!! No hi ha activitat.
Encara tenim llum diürna així que decidim arribar-nos a Jökulsarlón. De camí veiem les primeres llengües de la glacera més gran de la illa. El Vatnajökull!.
Jökulsarlón és una llacuna glaçada de 18km2 i 250m de profunditat, el punt més proper entre la glacera Vatnajökull i el mar, on quantitat d'icebergs provinents dels esfondraments de la glacera (concretament de la llengua anomenada Breidamerkurjökull) van a petar, via Jökulsá (el riu més curt d'Islàndia), al mar.
Molts d'aquest icebergs queden embarrancats a la platja de sorra negra convertint el lloc en un espai màgic. El paisatge, l'estampa és espectacular. Saps que vas a veure però no deixa de superar amb escreix el que esperes veure.
La glacera minva de l'ordre de 200m l'any. Ha estat escenari de diverses pel·lícules tipus 'Tomb Rider', 'Batman Begins', 'Muere otro dia' (James Bond).
El lloc es una passada de guapo.
Hi arribem amb la posta de sol.
Els reflexos càlids als tons freds de l'aigua, les foques jugant dins la llacuna amb els seus crits trencats i profunds, el fred i la glacera ens deixa sense paraules. Restem ajaguts a la vora de la llacuna en silenci i gaudint de l'espectacle.
En marxar el sol entrem a la furgui i convidem una parella d'alemanys que fan fotoreportatges i time-lapses a prendre unes birres, whisky i cigarretes mentre ens mostren alguna de les fotos que han fet. La fem petar i en retirar-se sopem alguna coseta i a dormir!.
Demà toca trekking al parc natural de Skaftafell i a veure si hi ha sort i en lliguem un per la glacera també!.
A les 6.30AM ens llevem a fi de xequejar el forecast. El sol i el blau del cel es deixen veure.
Anem a la benzinera per la posada a punt de la furgo abans de marxar. Mentre piquem gel veiem arribar el ferry que ens havien comentat la nit d'ahir. Ens encoratja.
Agafem carretera per fer els maleïts 26 kms. Aquest cop millor. Podem veure fins i tot el llac gelat que ens havia comentat en Rafael i una petita cascada, la de Gufufoss.
Arribem a Egilsstadir, mirem de nou el forecast i tot igual. Primera destinació Reydarfjördur seguit de Faskrúdsfjördur (on trobem un tunel d'uns 6 kms que travessa la muntanya), Stödvarfjördur, Breiddalsvík i finalment Djúpivogur (-vogur equival a cala/badia) on fem parada. La veritat es que tot i l'estat de les carreteres, el trajecte ha estat ben bonic. Rens, ovelles llanudes, els contrastos de la neu amb el blau del mar i fiords a tocar es realment bonic.
Ara ja queda arribar-nos a Höfn (-höfn equival a port), una petita 'ciutat' al sud-oest de la costa a poc més de 100kms. Després de quilòmetres de paratges deserts una mica de civilització. Famosa pels seus 'humar' (llagostes) que son llagostins. Viuen de la pesca i del seu processat i un dels llocs on fer-nos un homenatge. Busquem un restaurant i ens el donem. Cod salad (bacallà), humars (llagostins), local beef (carn de bou islandès), i lax (salmó). Unes birretes i ja ho tindríem.
Ens apropem a un punt d'informació per les coves de gel, les motoneus, el vol per veure un volcà en actiu i el trekking per la glacera. Les motoneus infumables de preu i es per anar rotllo convoi. Ho descartem. Les coves son tancades perquè tot i el fred ja hem entrat a primavera i hi ha esfondraments. El trekking per la glacera l'haurem de lligar a Skaftafell. Pel que diu la dona és tot complert. Respecte veure el volcà en actiu... Tots els volcans s'han 'apagat' aquest darrer mes de febrer!!! No hi ha activitat.
Encara tenim llum diürna així que decidim arribar-nos a Jökulsarlón. De camí veiem les primeres llengües de la glacera més gran de la illa. El Vatnajökull!.
Jökulsarlón és una llacuna glaçada de 18km2 i 250m de profunditat, el punt més proper entre la glacera Vatnajökull i el mar, on quantitat d'icebergs provinents dels esfondraments de la glacera (concretament de la llengua anomenada Breidamerkurjökull) van a petar, via Jökulsá (el riu més curt d'Islàndia), al mar.
Molts d'aquest icebergs queden embarrancats a la platja de sorra negra convertint el lloc en un espai màgic. El paisatge, l'estampa és espectacular. Saps que vas a veure però no deixa de superar amb escreix el que esperes veure.
La glacera minva de l'ordre de 200m l'any. Ha estat escenari de diverses pel·lícules tipus 'Tomb Rider', 'Batman Begins', 'Muere otro dia' (James Bond).
El lloc es una passada de guapo.
Hi arribem amb la posta de sol.
Els reflexos càlids als tons freds de l'aigua, les foques jugant dins la llacuna amb els seus crits trencats i profunds, el fred i la glacera ens deixa sense paraules. Restem ajaguts a la vora de la llacuna en silenci i gaudint de l'espectacle.
En marxar el sol entrem a la furgui i convidem una parella d'alemanys que fan fotoreportatges i time-lapses a prendre unes birres, whisky i cigarretes mentre ens mostren alguna de les fotos que han fet. La fem petar i en retirar-se sopem alguna coseta i a dormir!.
Demà toca trekking al parc natural de Skaftafell i a veure si hi ha sort i en lliguem un per la glacera també!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada