27032015
A les 9AM ja som dempeus! Ha nevat molt aquesta nit. El lloc on som encara és més guapo de dia.
Avui toca fer quilòmetres. Hem d'arribar a Stadarskáli, el punt d'avituallament abans de recórrer el nord de la illa, just abans del Hrútafjördur. Comprem la Iceland Road Guide, una guia completa i concisa d'Islàndia. La Lonely Planet queda molt curta. Tot i portar el planning de ruta fet des de Gelida, prèvia visualització de videos i lectura de blocs diversos de viatges a la illa, és una de les 2 recomanades a comprar aquí.
Enfilem a Reykir per arribar a Hvammstang, punt de partida per recórrer Vatnsnes, al Midfjördur, on sembla que hi ha 3 punts al llarg del recorregut on tenim possibilitats de veure foques. Per la informació que ens dona la noia del 'Icelandic Seal Center' solen sortir cap a les 19PM-20PM cap a la platja. Abans però fem un dinar ràpid a peu de port.
Al costat hi tenim tot de bacallà penjat per assecar al sol.
Agafem una gravel road (una mena de pista forestal) i comencem a vorejar el fiord.
De camí parem en un riu per omplir una mica el dipòsit d'aigua de la cuina. Tenim problemes a fer-ho en les estacions de servei perquè les canonades es congelen i no les tenen obertes. Omplim una ampolla cadascú. Les mans absolutament gelades, vermelles i un mal terrible. Ara entenc quan diuen que si caus en aquestes aigües tens 'mig minut' per sortir-ne.
Primera parada a Svalbard i premi! Bé, tan sols és una i en veiem el caparró sortir de l'aigua. Continuem la marxa cap a Illugastadir on a banda de no veure'n cap ens envolta una ventisca gelada que ens fa tornar a la furgo ràpidament. Ens arribem a Hvítserkur, el darrer punt i on diuen hi ha més probabilitats de veure foques. Així és! Un tou de foques jugant i saltant dins i sobre l'aigua. Tot i la distància l'espectacle ens fascina. Aquí també veiem el 'three-legged monster', una formació rocosa ben curiosa. Ens hi estem una estoneta fins que una altra ventada de neu ens aclapara. Tot el que es groc es torna blanc en qüestió de minuts! Fita aconseguida!
Tornada a la camper que es fa tard i cap a Akureyri on farem nit. Seguint la gravel road agafem un trencall que en duu per damunt d'una muntanya on tot es nevat i el camí complicat. Sembla ben be que estiguem perduts enmig del no res.
Finalment anem a petar a la Hringvegur (la carretera número 1 que circumval·la la illa coneguda com Ring Road). Ens destensem una mica tot i que no durarà gaire.
En arribar a Öxnadalur (una vall estreta d'uns 30 kms. situada entre Varmahlíd i Akureyri amb un port de muntanya de 1075m, on es troba el pic Háafjall (-fjall equival a muntanya), ens cobreix una turmenta en majúscules!. No s´hi veu res més enllà del parabrises. La carretera s'intueix pels pals grocs situats a banda i banda que sobresurten del munt de neu acumulada. Reduïm a 10km/h (si es que hi arribem). El cotxe del davant se surt de la carretera. Màxima tensió i silenci. Gairebé ens sobrepassa la circumstància tot i que estic decidit a seguir avançant. No sé si va ser 1/2 hora, una hora... però per tots va ser etern!. Molt heavy.
Passada la vall la cosa s'aclareix tot i que es fa de nit. Arribem a Akureyri cansadissims. Volta pel poble i acampem a Blómsturvellir, a les afores d' Akuryri i a peu de Eyjafjördur.
28032015
Ens aixequem al voltant de les 9AM. Avui el sol es lleva amb nosaltres. Esmorzem, carreguem aigua a la furgo i ens posem en ruta cap a la zona de Myvatn.
Ja de camí, a Vikurskord, veiem un xicot fent una mena de kite surf pero a la neu.
Següent parada a Ljósavatn, un llac tremendo i ben gelat. No es trenca. Poso el peu però no goso posar-m´hi a caminar.
Ara si, arribem a Godafoss (-foss equival a cascada). Una de les espectaculars de la illa. Paradeta gaudint de l'entorn i solet. Aigua a dojo, neu, roques negres (camp de lava de Bárdardalur), més neu, més aigua... Natura viva!
D'aquí ens dirigim a Reykjahlíd. Camp base des d'on recorrerem el Myvatn (-vatn equival a llac/aigua) d'uns 36 kms. de perímetre.
L'únic lloc obert és un hotel on la dona de recepció ens informa una mica de la situació. Lliguem el bitllet pel 'whale watching' (veure balenes) de demà a Húsavík i dinem una mica abans no ens posem en marxa. Primer anem a Dimmuborgir, una zona d'estranyes formacions rocoses de lava, columnes i coves. Fem una volteta i el cabra amb la neu una estona.
Anem amb el temps just abans no marxi la llum així que enfilem ràpidament cap al Hverfjall (conegut també com Hverfell), un volcà de gairebé 500m d'altitud amb un cràter de 140m de profunditat, 1,3 kms de diàmetre, 1040m2 d'extensió i 2700 anys d'antiguitat.
L'aproximació se´ns complica per la neu acumulada al camí pel que deixem la furgo i caminem vora 2 kms.
A peu de volcà entre neu, gel i deserts negres esquitxats de roques de lava (camps de lava) fins arribar al punt d'accés per pujar al capdamunt.
El sender és gelat a trams i alenteix una mica l'ascens però res important. Fàcil de fet.
En arribar a dalt la visió del cràter es tremenda, així com les vistes dels voltants de Myvatn. Inclús divisem fumaroles. I arribem amb la posta de sol.
Desfem el camí fet tot i que de baixada escurcem camí tallant pel mig del sender volcà avall.
.jpg)
Agafem la furgo de nou i ens dirigim al nord cap a Hverir, una zona geotermal situada a un costat del Námafjall. Paisatge lunar de tons ocres i olor de sofre on hi trobem calderes de fang bullint, respiradors fumejants, dipòsits de minerals i fumaroles fogoses. Les nenes es retiren i l'Albert i jo ens quedem fent reportatge.
Empastifats de fang i olor a sofre tornem a la furgo i enfilem cap al Nord Blue Lagoon, uns banys termals, que a diferència del Blue Lagoon de Reykjavik és molt més intimista. Entrem al llac. Fora som a -2ºC. Entrar es gairebé orgàsmic. Els pels i la pell sencera es posa de punta i el cos tremola de gust. Quina experiència! I mentre a fora els graus van baixant. Després de poc més d'una hora ens canviem i agafem de nou la camper direcció Krafla, una activa regió volcànica plena de fissures. Ja es negra nit i la dona de la recepció de l'hotel ens havia dit que donat el dia tan clar d'avui, i tot i sortir de la temporada, hi havia possibilitat de veure les northern lights (aurora borealis). Casualitats de la vida, del karma o del que sigui, la providència fa que a mida que pugem per la carretera de cop i volta la furgo patina i no tira. Gel i una mica més endavant neu. Paro la furgo i apareix. L'aurora boreal! Un semicercle que volta la bóveda celestial en forma d'estries verdes que es difuminen aquí per aparèixer enllà. No tinc prou obertura i temps a la càmera per captar-la. Es fascinant. Quedem embedelits amb aquest sinuós i discret espectacle de llum. I pelats de fred! Quina rasca òstia!. Uns -10ºC que sumats a l'aire es fan notar. Després de 20 minuts els núvols fan de teló final i tornem a Reykjahlíd a fer nit. Demà diana aviat per anar a Húsavik a fer un 'whale watching'! Quin dia mes complert el d'avui!
29032015
Ens llevem i prenem el cafetó al hotel obert de Reykahlíd per poder carregar bateries de la càmera i ens posem en marxa cap a Húsavik (-vik equival a badia).
Embarquem puntuals tot i que fa un dia de gossos. Neva, fa fred, força vent i la visibilitat es poca. Ens enfundem els trajos que ens proporcionen els del vaixell i ens posem a navegar.
El mariner encarregat és un alemany afincat al poble fa 20 anys i la xicota que l'acompanya de guia una francesa acabada d'arribar. Ens informen una mica del que podem veure i ens indiquen que la probabilitat de veure balenes es al 60%.
El cel s'encapota del tot. Visibilitat de 100m i nevant a tope. Les onades considerables. El vaixell trontolla de davant, del darrera i de cantó! 3 hores d'infern gelat, de muntanya russa al mar i sense arribar a veure les balenes. Ens diuen que el tiquet no caduca i que podem tornar quan vulguem. Ara mateix rebentats de fred.
En arribar al port, dinem i ens escalfem a la furgo. En acabat enfilem cap a Detifoss, una de les altres grans cascades que hi ha a Islàndia. Es tremenda la tempesta d'avui! Tant que trobem carreteres tallades i a 25 kms de Detifoss ens obliguen a fer una volta de poc més de 200 kms per poder arribar.
Com que no hi podrem arribar avui, i entestats a fer-ho demà, fem parada a Vopnfjördur a fer nit. 200 kms d'absoluta solitud sense veure res ni trobar ningú.
30032015
Ens llevem aviat per provar d'arribar a Detifoss. La única carretera oberta d'accés és al sud i té més d'un pam de neu amb un cartell ben gran on indica que podem trobar l'accés impassable i que allà no arriba l'ajuda d'emergència en aquesta temporada.
Decidim tirar milles. La furgo patinant enmig del paquet blanc. Capes de gel que van cobrint la furgoneta. Finalment arribem al punt d'accés al sender (que se suposa que hi ha però que només podem intuir pels pocs pals que queden i sobresurten de la neu).
Ens abriguem bé i comencem a caminar el poc més d'un quilòmetre per arribar-hi. La cascada nevada i gelada. Amb una força colossal i impressionant. Tots els punt d'aproximació a la mateixa amb 2-3m o potser més metres de neu i per tant tancats. Ens ho podem mirar des de dalt de tot i en un punt allunyat. Fita aconseguida i ben treballada!
Ara toca dirigir-nos a la zona dels fiords del est de la illa. Propera parada Egilsstadir, on hi ha el llac Ness d'Islàndia. Hem pogut veure alguna foto desvirtuada del suposat animal que sembla una anaconda a mode de monstre marí en les dimensions. Avui també el temps és força dur i d'exigència total.
Ens fa parar diversos cops per l'acumulació de neu que es torna gel al pas de rodes i que hem de treure a cops per desbloquejar-les. La neu també es filtra entre les llantes i els frens, cosa que fa que es bloquegin. Viure aquí es una altra lliga.
En arribar però, cansats de la tensió per la conducció i el temps, trobem un llac que es de color marró i poc atractiu que no ens crida gens a parar i explorar una mica.
Agafem el desvio cap a Seydisfjördur, un poble bohemi replet d'artistes i que ha estat destruït en varies ocasions per allaus tant de pedres com de neu, a 26 kms d'Egilsstadir. Son els 26 kms més llargs de la nostra vida. Poc més d'una hora per fer-los. Arribem que ja es fosc.
El poble és el més bonic que hem vist. Sembla un poble de conte de fades, de trolls i elfs. D'aquests que surten en els contes de nadal. Neu en quantitats industrials. Les cases de dues plantes tenen una porta de sortida a la segona planta sense balcó per poder sortir davant dels paquets de neu que s´hi acumulen. Sortim a donar una volta i trobem un bistro ben entranyable i calentó. Punt de trobada de locals i estrangers afincats al poble. Emmurallat de quadres i pintures dels artistes d'allà. Un lloc ben agradable. Fem uns vinets i coneixem en Phillipe, un francés afincat fa nou anys al poble que queda sorprès que haguem arribat i ens diu que estan tallant les carreteres pel temporal i que la cosa està molt complicada per demà. El mateix que ens diu en Rafael, un madrileny que hi viu fa 2 anys i que ens comenta que podríem quedar-nos 5 dies fàcilment aïllats allà. Afortunadament, tot i que demà ho sabrem amb seguretat, hi ha prevista l'arribada d'un ferri de Noruega pel matí, sempre que el mar no estigui congelat. Si és així hi ha possibilitats que provin de netejar la carretera d'accés al poble. La fem petar i uns bons riures fins ben entrada la nit tot prenent uns vinatxos.
El lloc convida a quedar-s'hi! En despedir-nos en Phillipe ens recorda que fem una ullada al Forecast Weather (vegagerdin.is una web actualitzada del temps i estat de carreteres a Islàndia) abans d'agafar la furgo demà. En Rafa ens diu que demanem per ell si quedem aïllats.
A les 9AM ja som dempeus! Ha nevat molt aquesta nit. El lloc on som encara és més guapo de dia.
Avui toca fer quilòmetres. Hem d'arribar a Stadarskáli, el punt d'avituallament abans de recórrer el nord de la illa, just abans del Hrútafjördur. Comprem la Iceland Road Guide, una guia completa i concisa d'Islàndia. La Lonely Planet queda molt curta. Tot i portar el planning de ruta fet des de Gelida, prèvia visualització de videos i lectura de blocs diversos de viatges a la illa, és una de les 2 recomanades a comprar aquí.
Enfilem a Reykir per arribar a Hvammstang, punt de partida per recórrer Vatnsnes, al Midfjördur, on sembla que hi ha 3 punts al llarg del recorregut on tenim possibilitats de veure foques. Per la informació que ens dona la noia del 'Icelandic Seal Center' solen sortir cap a les 19PM-20PM cap a la platja. Abans però fem un dinar ràpid a peu de port.
Al costat hi tenim tot de bacallà penjat per assecar al sol.
Agafem una gravel road (una mena de pista forestal) i comencem a vorejar el fiord.
De camí parem en un riu per omplir una mica el dipòsit d'aigua de la cuina. Tenim problemes a fer-ho en les estacions de servei perquè les canonades es congelen i no les tenen obertes. Omplim una ampolla cadascú. Les mans absolutament gelades, vermelles i un mal terrible. Ara entenc quan diuen que si caus en aquestes aigües tens 'mig minut' per sortir-ne.
Primera parada a Svalbard i premi! Bé, tan sols és una i en veiem el caparró sortir de l'aigua. Continuem la marxa cap a Illugastadir on a banda de no veure'n cap ens envolta una ventisca gelada que ens fa tornar a la furgo ràpidament. Ens arribem a Hvítserkur, el darrer punt i on diuen hi ha més probabilitats de veure foques. Així és! Un tou de foques jugant i saltant dins i sobre l'aigua. Tot i la distància l'espectacle ens fascina. Aquí també veiem el 'three-legged monster', una formació rocosa ben curiosa. Ens hi estem una estoneta fins que una altra ventada de neu ens aclapara. Tot el que es groc es torna blanc en qüestió de minuts! Fita aconseguida!
Finalment anem a petar a la Hringvegur (la carretera número 1 que circumval·la la illa coneguda com Ring Road). Ens destensem una mica tot i que no durarà gaire.
En arribar a Öxnadalur (una vall estreta d'uns 30 kms. situada entre Varmahlíd i Akureyri amb un port de muntanya de 1075m, on es troba el pic Háafjall (-fjall equival a muntanya), ens cobreix una turmenta en majúscules!. No s´hi veu res més enllà del parabrises. La carretera s'intueix pels pals grocs situats a banda i banda que sobresurten del munt de neu acumulada. Reduïm a 10km/h (si es que hi arribem). El cotxe del davant se surt de la carretera. Màxima tensió i silenci. Gairebé ens sobrepassa la circumstància tot i que estic decidit a seguir avançant. No sé si va ser 1/2 hora, una hora... però per tots va ser etern!. Molt heavy.
Passada la vall la cosa s'aclareix tot i que es fa de nit. Arribem a Akureyri cansadissims. Volta pel poble i acampem a Blómsturvellir, a les afores d' Akuryri i a peu de Eyjafjördur.
28032015
Ens aixequem al voltant de les 9AM. Avui el sol es lleva amb nosaltres. Esmorzem, carreguem aigua a la furgo i ens posem en ruta cap a la zona de Myvatn.
Ja de camí, a Vikurskord, veiem un xicot fent una mena de kite surf pero a la neu.
Següent parada a Ljósavatn, un llac tremendo i ben gelat. No es trenca. Poso el peu però no goso posar-m´hi a caminar.
Ara si, arribem a Godafoss (-foss equival a cascada). Una de les espectaculars de la illa. Paradeta gaudint de l'entorn i solet. Aigua a dojo, neu, roques negres (camp de lava de Bárdardalur), més neu, més aigua... Natura viva!
L'únic lloc obert és un hotel on la dona de recepció ens informa una mica de la situació. Lliguem el bitllet pel 'whale watching' (veure balenes) de demà a Húsavík i dinem una mica abans no ens posem en marxa. Primer anem a Dimmuborgir, una zona d'estranyes formacions rocoses de lava, columnes i coves. Fem una volteta i el cabra amb la neu una estona.
Anem amb el temps just abans no marxi la llum així que enfilem ràpidament cap al Hverfjall (conegut també com Hverfell), un volcà de gairebé 500m d'altitud amb un cràter de 140m de profunditat, 1,3 kms de diàmetre, 1040m2 d'extensió i 2700 anys d'antiguitat.
L'aproximació se´ns complica per la neu acumulada al camí pel que deixem la furgo i caminem vora 2 kms.
A peu de volcà entre neu, gel i deserts negres esquitxats de roques de lava (camps de lava) fins arribar al punt d'accés per pujar al capdamunt.
El sender és gelat a trams i alenteix una mica l'ascens però res important. Fàcil de fet.
En arribar a dalt la visió del cràter es tremenda, així com les vistes dels voltants de Myvatn. Inclús divisem fumaroles. I arribem amb la posta de sol.
Desfem el camí fet tot i que de baixada escurcem camí tallant pel mig del sender volcà avall.
Agafem la furgo de nou i ens dirigim al nord cap a Hverir, una zona geotermal situada a un costat del Námafjall. Paisatge lunar de tons ocres i olor de sofre on hi trobem calderes de fang bullint, respiradors fumejants, dipòsits de minerals i fumaroles fogoses. Les nenes es retiren i l'Albert i jo ens quedem fent reportatge.
Empastifats de fang i olor a sofre tornem a la furgo i enfilem cap al Nord Blue Lagoon, uns banys termals, que a diferència del Blue Lagoon de Reykjavik és molt més intimista. Entrem al llac. Fora som a -2ºC. Entrar es gairebé orgàsmic. Els pels i la pell sencera es posa de punta i el cos tremola de gust. Quina experiència! I mentre a fora els graus van baixant. Després de poc més d'una hora ens canviem i agafem de nou la camper direcció Krafla, una activa regió volcànica plena de fissures. Ja es negra nit i la dona de la recepció de l'hotel ens havia dit que donat el dia tan clar d'avui, i tot i sortir de la temporada, hi havia possibilitat de veure les northern lights (aurora borealis). Casualitats de la vida, del karma o del que sigui, la providència fa que a mida que pugem per la carretera de cop i volta la furgo patina i no tira. Gel i una mica més endavant neu. Paro la furgo i apareix. L'aurora boreal! Un semicercle que volta la bóveda celestial en forma d'estries verdes que es difuminen aquí per aparèixer enllà. No tinc prou obertura i temps a la càmera per captar-la. Es fascinant. Quedem embedelits amb aquest sinuós i discret espectacle de llum. I pelats de fred! Quina rasca òstia!. Uns -10ºC que sumats a l'aire es fan notar. Després de 20 minuts els núvols fan de teló final i tornem a Reykjahlíd a fer nit. Demà diana aviat per anar a Húsavik a fer un 'whale watching'! Quin dia mes complert el d'avui!
29032015
Ens llevem i prenem el cafetó al hotel obert de Reykahlíd per poder carregar bateries de la càmera i ens posem en marxa cap a Húsavik (-vik equival a badia).
Embarquem puntuals tot i que fa un dia de gossos. Neva, fa fred, força vent i la visibilitat es poca. Ens enfundem els trajos que ens proporcionen els del vaixell i ens posem a navegar.
El mariner encarregat és un alemany afincat al poble fa 20 anys i la xicota que l'acompanya de guia una francesa acabada d'arribar. Ens informen una mica del que podem veure i ens indiquen que la probabilitat de veure balenes es al 60%.
El cel s'encapota del tot. Visibilitat de 100m i nevant a tope. Les onades considerables. El vaixell trontolla de davant, del darrera i de cantó! 3 hores d'infern gelat, de muntanya russa al mar i sense arribar a veure les balenes. Ens diuen que el tiquet no caduca i que podem tornar quan vulguem. Ara mateix rebentats de fred.
En arribar al port, dinem i ens escalfem a la furgo. En acabat enfilem cap a Detifoss, una de les altres grans cascades que hi ha a Islàndia. Es tremenda la tempesta d'avui! Tant que trobem carreteres tallades i a 25 kms de Detifoss ens obliguen a fer una volta de poc més de 200 kms per poder arribar.
Com que no hi podrem arribar avui, i entestats a fer-ho demà, fem parada a Vopnfjördur a fer nit. 200 kms d'absoluta solitud sense veure res ni trobar ningú.
30032015
Ens llevem aviat per provar d'arribar a Detifoss. La única carretera oberta d'accés és al sud i té més d'un pam de neu amb un cartell ben gran on indica que podem trobar l'accés impassable i que allà no arriba l'ajuda d'emergència en aquesta temporada.
Decidim tirar milles. La furgo patinant enmig del paquet blanc. Capes de gel que van cobrint la furgoneta. Finalment arribem al punt d'accés al sender (que se suposa que hi ha però que només podem intuir pels pocs pals que queden i sobresurten de la neu).
Ens abriguem bé i comencem a caminar el poc més d'un quilòmetre per arribar-hi. La cascada nevada i gelada. Amb una força colossal i impressionant. Tots els punt d'aproximació a la mateixa amb 2-3m o potser més metres de neu i per tant tancats. Ens ho podem mirar des de dalt de tot i en un punt allunyat. Fita aconseguida i ben treballada!
Ara toca dirigir-nos a la zona dels fiords del est de la illa. Propera parada Egilsstadir, on hi ha el llac Ness d'Islàndia. Hem pogut veure alguna foto desvirtuada del suposat animal que sembla una anaconda a mode de monstre marí en les dimensions. Avui també el temps és força dur i d'exigència total.
Ens fa parar diversos cops per l'acumulació de neu que es torna gel al pas de rodes i que hem de treure a cops per desbloquejar-les. La neu també es filtra entre les llantes i els frens, cosa que fa que es bloquegin. Viure aquí es una altra lliga.
En arribar però, cansats de la tensió per la conducció i el temps, trobem un llac que es de color marró i poc atractiu que no ens crida gens a parar i explorar una mica.
Agafem el desvio cap a Seydisfjördur, un poble bohemi replet d'artistes i que ha estat destruït en varies ocasions per allaus tant de pedres com de neu, a 26 kms d'Egilsstadir. Son els 26 kms més llargs de la nostra vida. Poc més d'una hora per fer-los. Arribem que ja es fosc.
El poble és el més bonic que hem vist. Sembla un poble de conte de fades, de trolls i elfs. D'aquests que surten en els contes de nadal. Neu en quantitats industrials. Les cases de dues plantes tenen una porta de sortida a la segona planta sense balcó per poder sortir davant dels paquets de neu que s´hi acumulen. Sortim a donar una volta i trobem un bistro ben entranyable i calentó. Punt de trobada de locals i estrangers afincats al poble. Emmurallat de quadres i pintures dels artistes d'allà. Un lloc ben agradable. Fem uns vinets i coneixem en Phillipe, un francés afincat fa nou anys al poble que queda sorprès que haguem arribat i ens diu que estan tallant les carreteres pel temporal i que la cosa està molt complicada per demà. El mateix que ens diu en Rafael, un madrileny que hi viu fa 2 anys i que ens comenta que podríem quedar-nos 5 dies fàcilment aïllats allà. Afortunadament, tot i que demà ho sabrem amb seguretat, hi ha prevista l'arribada d'un ferri de Noruega pel matí, sempre que el mar no estigui congelat. Si és així hi ha possibilitats que provin de netejar la carretera d'accés al poble. La fem petar i uns bons riures fins ben entrada la nit tot prenent uns vinatxos.
El lloc convida a quedar-s'hi! En despedir-nos en Phillipe ens recorda que fem una ullada al Forecast Weather (vegagerdin.is una web actualitzada del temps i estat de carreteres a Islàndia) abans d'agafar la furgo demà. En Rafa ens diu que demanem per ell si quedem aïllats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada