01042015
El sol ens desperta. Des del llit de la furgo la primera imatge del dia és la de les foques panxa amunt, sobre la neu i al sol. Què bé començar així!
Amb un somriure a la cara arreglem la 'casa' i ens apropem a un bareto on coneixem una parella de catalans que tornaran al mateix vol que nosaltres. Els expliquem una mica la situació de l'est i nord de la illa i reprenem la marxa cap al parc natural de Skaftafell.
De camí parem a Hof, una petita vil·la on hi ha una església del 1883 amb el teulat cobert de palla/herba ben bucòlica i bonica.
En arribar a Skaftafell al punt d'informació ens diuen que tots els trekks son plens. Decidim equipar-nos i anar a veure Svartifoss, una cascada coneguda per les seves columnes de basalt. Just quan anàvem a agafar el camí arriben uns guies de les glaceres i els tantegem pel trekking. Cap problema! El lliguem per l'endemà a les 10 del matí.
Ens posem en marxa cap Svartifoss. De camí paradeta a Hundafoss, un salt d'aigua més petit.
Tres quarts d'hora a un bon ritme. La cascada es guapa. Columnes de basalt arreu, estalactites a la banda ombrívola del salt d'aigua i el riu amb zones gelades.
Com encara ens queden hores de llum ens desviem i enfilem amunt a veure una de les tantes llengües del Vatnajökull, l' anomenada Sjónarnipa.
Les vistes des de dalt de la muntanya espectaculars. Tot blanc fins l'horitzó que és el mar i envoltats de tundra. 'Talment fóssim Sibèria'.
Les vistes de la glacera son magnífiques. Ens apropem al penya-segat i gaudim d'aquest espectacle natural.
Fem un petit 'break' i tornem que el sol ja baixa. Uns 10kms que ens escauen d'allò més bé!
02042015
Al voltant de les 9AM ens posem dempeus. Arreglem la camper, carreguem bateries, esmorzem i enfilem cap al Icelandic Mountains on ens proveeixen de grampons i els arnesos.
Agafem la furgo i marxem cap a Svínafellsjökull, una de les llengües del Vatnajökull i on farem el trekking. Abans d'entrar a la glacera ens posem grampons, arnesos i piolet en mà. En Yoko, un del guies, ens va explicant un tou de coses del gel. Ja hem fet bé de venir amb guia. Aquí les fissures i escletxes no les veus. Trepitges i cap avall! Encara que no hi hagi escletxa pots trepitjar un tros de gel que sigui fi i sense fi. Ens explica com els colors del gel varien en funció de l'època de l'any. A vegades absorbeix la llum i a vegades la refracta. Depèn de la densitat del gel. Per això a l'hivern dóna blaus i violetes (aquests darrers l'ull no els capta). Quan més calor i menys densitat dóna colors grisos, blancs i transparents.
També ens ha explicat de quina manera es mouen les glaceres, a mode de riu. Per aquesta raó l'entenen com un riu gelat. Tot grampejant hem arribat a una de les fissures. Hi hem baixat i hem pogut veure la magnificència del gel, la seva dimensió intrínseca. Es espectacular.
Poc més de dues hores i mitja de caminada per la glacera.
De tornada en Yoko ens ha comentat que havia estat a Espanya, concretament a Albarracín!!! a fer-hi escalada. Casualitats de la vida!
En tornar, i quan tothom ja ha marxat, ens hem quedat a la furgo i a peu de mini llacuna glacial a fer un cafetó abans de reprendre la marxa cap a Vík.
Ens aturem a Nupsstadur on hi ha casetes amb la teulada d'herba però és privat, tancat i no hi podem accedir.
A partir d'aquí el camí i viatge horrorós! Ens ha envoltat una tempesta de neu. La carretera prou impracticable per la barreja acumulada de neu i gel trepitjat. Visibilitat limitada. Hem hagut de disminuir la marxa a 30km/h fins a Vík.
Hem parat en un àrea de servei a peu de Reynisdrangur, uns pilars de roca que sorgeixen del mar i que segons la llegenda son trolls petrificats pel sol.
Temporal de vent i neu que fa trontollar la furgo. Just al costat d'on som hi ha una mena d'outlet de la Icewear, una de les cases de roba de muntanya d'Islàndia. Ens firem i decidim anar a sopar al poble.
03042015
Ens llevem a les 9AM. Sembla que el temporal ha marxat tot i que el temps no acompanya gaire. Des de la furgo avui podem divisar millor els trolls.
Anem cap al Icelandair hotel on ens cardem un esmorzar de luxe a base de peix cru (inclòs salmó), els típics doghnuts d'aquí, torradetes amb melmelada, biquinis, torrades amb embotit i formatges, cafè. Fins al capdamunt per 2500 ISK! (al canvi és com les antigues pessetes). No n'he parlat abans (i tampoc ho faré ara) però aquí tot és caríssim! Molt!.
Ens posem de camí i fem paradeta a Skógar, a Skógasandur (-sandur equival a sorra). Agafem la desviació des de la Ring Road cap a la platja que es troba a uns 2 kms. A tope de neu! Arribem a una lloc absolutament inhòspit i desolat enmig del no-res on s´hi troben les restes d'un avió dels EUA de la segona guerra mundial si no vaig errat. Aquest lloc és en un camp de gel als peus del Eyjafjallajökull, el volcà que fa pocs anys va aturar tot el trafic aeri en entrar en erupció i que no podem veure per la boira.
Continuem la marxa cap a Skógafoss, un salt d'aigua de 62m realment espectacular. Tot i que aquí la pluja és prou intensa i ens dificulta gaudir del lloc.
Es nota que estem dins del que anomenen el cercle daurat. Aquí ja no viatgem sols. Molt més tràfic, autocars i gentada. Reprenem la marxa cap a Geysir, una dels geisers famosos de l'illa i que expulsa aigua a uns 60m però poc fiable en les expulsions. Abans però ens abastim a Flúdir. Flúdir és un poblet tranquil on alguns islandesos hi tenen una residència de vacances. Es una zona on hi proliferen els hivernacles tant de bolets com de verdura.
Es tard i preguntem una dona per algun bany termal i ens recomana el 'Secret Lagoon'. Un lloc apartat a Flúdir mateix. El lloc ben íntim, tranquil i sense aglomeracions. Som nosaltres, tres italians i un americà. Arribem a les 19PM i en sortim a les 20.30PM. Que guapo, que nets i que bé tot plegat.
Decidim quedar-nos-hi a fer nit perquè l'entorn ens ho demana. Neu, avets i tranquil·litat. De lujins!
04042015
Darrer dia de ruta! Anem a Gulfoss. Les cascades daurades del riu Hvitá. Una de les més boniques i també preferides dels turistes! Pel que hi trobem força gent. Situades en un canó de 2500m de longitud amb una caiguda de 32m repartida en dos salts d'aigua. Aquí l'accés a peu de cascada també es tancat però les vistes des del mirador son fantàstiques. Llàstima de la pluja i el vent que ens carda amb força i incomoda. Preferim la neu!
D´aquí a Geysir i Strokkur. Fem les gravacions pertinents del geyser expulsant aigua i mullant el personal que es posa a favor/contra del vent.
Anem amb el temps just. Dinem ràpid i ens posem en marxa cap al parc natural de Thingvellir. El paisatge és més planer aquí. Quantitat de molsa gruixuda que cobreix part de les formacions rocoses.
Fem parada on els antics víkings feien les seves assemblees parlamentàries (alpings), al bell mig del fossar que queda entre les plaques tectòniques nord-americana i euro-asiàtica. Aquestes fissures dominen el paisatge. Imponents.
Ens apropem a Silfra, on havíem de fer la immersió entre plaques i que es tancat. L'aigua cristal·lina, pausada. Els colors ben nítids.
El sol ja marxa i ens posem en ruta cap a Reykjavík. Aparquem ben bé al centre, al costat del 'Harpa', l'auditori i centre cultural de la capital. Un edifici modern de panells de vidre còncaus i convexos símbol de progres.
Som a pocs metres del carrer Laugavegur, que ve a ser el carrer major on es concentren bars, restaurants i tendes de la ciutat. L'àrea metropolitana és extensa però el centre és aquest carrer. Al capdamunt es divisa la Hallgrímskirkja, una esglèsia monumental i moderna alhora.
Passegem una estona i parem a sopar al Meze, un restaurant turc minimalista i acollidor on coneixem unes noies basques que també han estat fent la volta.
En acabat anem a fer la primera birra. D'aquí ja directes a ballar una miqueta. I la liem parda! Movent l'esquelet fins rebentar sota la mirada sorpresa dels islandesos i turistes dels que teníem entès que es desfasaven de festa. Molts balls, riures i una mica tocats per l'alcohol tornem a la furgo a descansar. Demà darrer dia de visita a Reykjavík.
05042015
Ens llevem i anem a esmorzar. Cafè i croissants!!! Que en feia de dies i que bons! Ja refets anem a buscar Kolaportid, una nau on hi ha tot d'ofertes i roba, també de segona mà a mode de mercat de les puces. Es diumenge sant i tot tancat. Quins horaris tu! Obren poc i quan obren de 10 del matí a 6 de la tarda.
Decidim visitar la Hallgrímskirkja, la monumental església moderna construïda a base de columnes de formigó emulant les columnes de basalt de lava. Es colossal. A l'interior un orgue de tubs que ocupa part de la façana frontal.
D'aquí baixem cap al Pylsur (hot dog), el lloc típic i conegut davant la parada de taxis on els locals van a fer un frankfurt.
Ja ho tindríem! De tornada a la furgo que després del festival d'ahir està potes amunt!.
Així que enfilem cap a la BSI terminal, la terminal de bus on deixarem la camper van per agafar el 'shuttle bus' cap a l'aeroport de Keflavík. Abans però parada a una estació de servei a fer maletes i deixar la furgo polida. La veritat és que la furgoneta s'ha portat de fàbula. Malgrat el fred i les condicions extremes no ens ha fallat. Bé, el comandament a distància s'ha congelat, el tub de la calefacció i passos de roda (frens inclosos) també però res que no haguem solucionat.
A la BSI terminal trobem l'Eduard de nou. La fem petar. Ens pregunta com ens ha anat i ens explica més cosetes de la vida allà. En acomiadar-nos ens regala un ou de pasqua.
Arribem al aeroport i a fer hores. Sortim de matinada amb transfer a Oslo (Noruega).
Arribarem cap a les 12-13 hores a Barcelona. El vol el passem ben cansats.
El sol ens desperta. Des del llit de la furgo la primera imatge del dia és la de les foques panxa amunt, sobre la neu i al sol. Què bé començar així!
Amb un somriure a la cara arreglem la 'casa' i ens apropem a un bareto on coneixem una parella de catalans que tornaran al mateix vol que nosaltres. Els expliquem una mica la situació de l'est i nord de la illa i reprenem la marxa cap al parc natural de Skaftafell.
De camí parem a Hof, una petita vil·la on hi ha una església del 1883 amb el teulat cobert de palla/herba ben bucòlica i bonica.
En arribar a Skaftafell al punt d'informació ens diuen que tots els trekks son plens. Decidim equipar-nos i anar a veure Svartifoss, una cascada coneguda per les seves columnes de basalt. Just quan anàvem a agafar el camí arriben uns guies de les glaceres i els tantegem pel trekking. Cap problema! El lliguem per l'endemà a les 10 del matí.
Tres quarts d'hora a un bon ritme. La cascada es guapa. Columnes de basalt arreu, estalactites a la banda ombrívola del salt d'aigua i el riu amb zones gelades.
Com encara ens queden hores de llum ens desviem i enfilem amunt a veure una de les tantes llengües del Vatnajökull, l' anomenada Sjónarnipa.
Les vistes des de dalt de la muntanya espectaculars. Tot blanc fins l'horitzó que és el mar i envoltats de tundra. 'Talment fóssim Sibèria'.
Les vistes de la glacera son magnífiques. Ens apropem al penya-segat i gaudim d'aquest espectacle natural.
Fem un petit 'break' i tornem que el sol ja baixa. Uns 10kms que ens escauen d'allò més bé!
Al voltant de les 9AM ens posem dempeus. Arreglem la camper, carreguem bateries, esmorzem i enfilem cap al Icelandic Mountains on ens proveeixen de grampons i els arnesos.
Agafem la furgo i marxem cap a Svínafellsjökull, una de les llengües del Vatnajökull i on farem el trekking. Abans d'entrar a la glacera ens posem grampons, arnesos i piolet en mà. En Yoko, un del guies, ens va explicant un tou de coses del gel. Ja hem fet bé de venir amb guia. Aquí les fissures i escletxes no les veus. Trepitges i cap avall! Encara que no hi hagi escletxa pots trepitjar un tros de gel que sigui fi i sense fi. Ens explica com els colors del gel varien en funció de l'època de l'any. A vegades absorbeix la llum i a vegades la refracta. Depèn de la densitat del gel. Per això a l'hivern dóna blaus i violetes (aquests darrers l'ull no els capta). Quan més calor i menys densitat dóna colors grisos, blancs i transparents.
També ens ha explicat de quina manera es mouen les glaceres, a mode de riu. Per aquesta raó l'entenen com un riu gelat. Tot grampejant hem arribat a una de les fissures. Hi hem baixat i hem pogut veure la magnificència del gel, la seva dimensió intrínseca. Es espectacular.
Poc més de dues hores i mitja de caminada per la glacera.
De tornada en Yoko ens ha comentat que havia estat a Espanya, concretament a Albarracín!!! a fer-hi escalada. Casualitats de la vida!
En tornar, i quan tothom ja ha marxat, ens hem quedat a la furgo i a peu de mini llacuna glacial a fer un cafetó abans de reprendre la marxa cap a Vík.
Ens aturem a Nupsstadur on hi ha casetes amb la teulada d'herba però és privat, tancat i no hi podem accedir.
A partir d'aquí el camí i viatge horrorós! Ens ha envoltat una tempesta de neu. La carretera prou impracticable per la barreja acumulada de neu i gel trepitjat. Visibilitat limitada. Hem hagut de disminuir la marxa a 30km/h fins a Vík.
Hem parat en un àrea de servei a peu de Reynisdrangur, uns pilars de roca que sorgeixen del mar i que segons la llegenda son trolls petrificats pel sol.
Temporal de vent i neu que fa trontollar la furgo. Just al costat d'on som hi ha una mena d'outlet de la Icewear, una de les cases de roba de muntanya d'Islàndia. Ens firem i decidim anar a sopar al poble.
03042015
Ens llevem a les 9AM. Sembla que el temporal ha marxat tot i que el temps no acompanya gaire. Des de la furgo avui podem divisar millor els trolls.
Anem cap al Icelandair hotel on ens cardem un esmorzar de luxe a base de peix cru (inclòs salmó), els típics doghnuts d'aquí, torradetes amb melmelada, biquinis, torrades amb embotit i formatges, cafè. Fins al capdamunt per 2500 ISK! (al canvi és com les antigues pessetes). No n'he parlat abans (i tampoc ho faré ara) però aquí tot és caríssim! Molt!.
Ens posem de camí i fem paradeta a Skógar, a Skógasandur (-sandur equival a sorra). Agafem la desviació des de la Ring Road cap a la platja que es troba a uns 2 kms. A tope de neu! Arribem a una lloc absolutament inhòspit i desolat enmig del no-res on s´hi troben les restes d'un avió dels EUA de la segona guerra mundial si no vaig errat. Aquest lloc és en un camp de gel als peus del Eyjafjallajökull, el volcà que fa pocs anys va aturar tot el trafic aeri en entrar en erupció i que no podem veure per la boira.
Continuem la marxa cap a Skógafoss, un salt d'aigua de 62m realment espectacular. Tot i que aquí la pluja és prou intensa i ens dificulta gaudir del lloc.
Es nota que estem dins del que anomenen el cercle daurat. Aquí ja no viatgem sols. Molt més tràfic, autocars i gentada. Reprenem la marxa cap a Geysir, una dels geisers famosos de l'illa i que expulsa aigua a uns 60m però poc fiable en les expulsions. Abans però ens abastim a Flúdir. Flúdir és un poblet tranquil on alguns islandesos hi tenen una residència de vacances. Es una zona on hi proliferen els hivernacles tant de bolets com de verdura.
Es tard i preguntem una dona per algun bany termal i ens recomana el 'Secret Lagoon'. Un lloc apartat a Flúdir mateix. El lloc ben íntim, tranquil i sense aglomeracions. Som nosaltres, tres italians i un americà. Arribem a les 19PM i en sortim a les 20.30PM. Que guapo, que nets i que bé tot plegat.
Decidim quedar-nos-hi a fer nit perquè l'entorn ens ho demana. Neu, avets i tranquil·litat. De lujins!
04042015
Darrer dia de ruta! Anem a Gulfoss. Les cascades daurades del riu Hvitá. Una de les més boniques i també preferides dels turistes! Pel que hi trobem força gent. Situades en un canó de 2500m de longitud amb una caiguda de 32m repartida en dos salts d'aigua. Aquí l'accés a peu de cascada també es tancat però les vistes des del mirador son fantàstiques. Llàstima de la pluja i el vent que ens carda amb força i incomoda. Preferim la neu!
D´aquí a Geysir i Strokkur. Fem les gravacions pertinents del geyser expulsant aigua i mullant el personal que es posa a favor/contra del vent.
Anem amb el temps just. Dinem ràpid i ens posem en marxa cap al parc natural de Thingvellir. El paisatge és més planer aquí. Quantitat de molsa gruixuda que cobreix part de les formacions rocoses.
Fem parada on els antics víkings feien les seves assemblees parlamentàries (alpings), al bell mig del fossar que queda entre les plaques tectòniques nord-americana i euro-asiàtica. Aquestes fissures dominen el paisatge. Imponents.
Ens apropem a Silfra, on havíem de fer la immersió entre plaques i que es tancat. L'aigua cristal·lina, pausada. Els colors ben nítids.
El sol ja marxa i ens posem en ruta cap a Reykjavík. Aparquem ben bé al centre, al costat del 'Harpa', l'auditori i centre cultural de la capital. Un edifici modern de panells de vidre còncaus i convexos símbol de progres.
Som a pocs metres del carrer Laugavegur, que ve a ser el carrer major on es concentren bars, restaurants i tendes de la ciutat. L'àrea metropolitana és extensa però el centre és aquest carrer. Al capdamunt es divisa la Hallgrímskirkja, una esglèsia monumental i moderna alhora.
Passegem una estona i parem a sopar al Meze, un restaurant turc minimalista i acollidor on coneixem unes noies basques que també han estat fent la volta.
En acabat anem a fer la primera birra. D'aquí ja directes a ballar una miqueta. I la liem parda! Movent l'esquelet fins rebentar sota la mirada sorpresa dels islandesos i turistes dels que teníem entès que es desfasaven de festa. Molts balls, riures i una mica tocats per l'alcohol tornem a la furgo a descansar. Demà darrer dia de visita a Reykjavík.
05042015
Ens llevem i anem a esmorzar. Cafè i croissants!!! Que en feia de dies i que bons! Ja refets anem a buscar Kolaportid, una nau on hi ha tot d'ofertes i roba, també de segona mà a mode de mercat de les puces. Es diumenge sant i tot tancat. Quins horaris tu! Obren poc i quan obren de 10 del matí a 6 de la tarda.
Decidim visitar la Hallgrímskirkja, la monumental església moderna construïda a base de columnes de formigó emulant les columnes de basalt de lava. Es colossal. A l'interior un orgue de tubs que ocupa part de la façana frontal.
D'aquí baixem cap al Pylsur (hot dog), el lloc típic i conegut davant la parada de taxis on els locals van a fer un frankfurt.
Ja ho tindríem! De tornada a la furgo que després del festival d'ahir està potes amunt!.
Així que enfilem cap a la BSI terminal, la terminal de bus on deixarem la camper van per agafar el 'shuttle bus' cap a l'aeroport de Keflavík. Abans però parada a una estació de servei a fer maletes i deixar la furgo polida. La veritat és que la furgoneta s'ha portat de fàbula. Malgrat el fred i les condicions extremes no ens ha fallat. Bé, el comandament a distància s'ha congelat, el tub de la calefacció i passos de roda (frens inclosos) també però res que no haguem solucionat.
A la BSI terminal trobem l'Eduard de nou. La fem petar. Ens pregunta com ens ha anat i ens explica més cosetes de la vida allà. En acomiadar-nos ens regala un ou de pasqua.
Arribem al aeroport i a fer hores. Sortim de matinada amb transfer a Oslo (Noruega).
Arribarem cap a les 12-13 hores a Barcelona. El vol el passem ben cansats.
Til Íslands næsta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada