26032015
Ens llevem a quarts de nou i envoltats de blanc.
Ens posem en ruta cap a Snaefellsnes (-nes equival a península), al oest de la illa.
Aquesta península és coneguda perquè és on es troba l'entrada al centre de la terra (Jules Verne). Deixem Reykjavík enrere i amb ella aquest temps blanquinós. Surt el sol i el blau del cel ben present!. El paisatge espectacular! I tenen raó quan diuen que el temps a Islàndia canvia cada 5 minuts. Ara plou, ara neva, el vent bufa fent que el fred sigui ben palès. Neu arreu, carretera nevada, llacs gelats, els fiords (-fjördur equival a fiord), la mar encabritada i d'onades tremendes.
Quedem abromats. Molts estímuls salvatges de cop. La sensació és la de trobar-te en un documental de territoris allunyats i extrems.
El tipus de construccions cúbiques, de cabana, el hangars semicirculars, poblats de 2 cases.
Poc abans d'Akranes veiem els primers cavalls islandesos.
De mida petita mitja amb la seva llarga cabellera, de potes fermes i semblant tranquil, simpàtics i sociables. Una de les coses que més m'impressionaran del viatge per la seva duresa. Per com mantenen l'enteresa sense flaquesa davant les continues tempestes de neu i ràfegues de vent hostil.
Arribem a Bufubjarg on ens aturem en una platja de sorra negra i on es troba el far de Matarrif (Lóndrangar), on fem unes fotos a les onades de més de cinc metres que trenquen sobre el penya-segat (cliff).
Sense menjar ens dirigim a Öndverdarnes on hi ha uns penya-segats que ens ha recomanat un local. Paradeta breu perquè se'ns tira al damunt una turmenta de neu i anem amb un quart de dipòsit. Més val no jugar-se-la!.
Via Grundarfjördur (poblet petitonet i guapo) ens dirigim directament a Stykkishólmur, un poblet pesquer ben bonic on ens han recomanat fer-hi nit. En arribar aparquem la camper van i anem a fer una volta i estirar les cames. Tot xino-xano veiem una església moderna i guapa, el port petitó i arraserat per on accedim, al capdamunt d'un turo, al far.
Tornem a la furgo i busquem un lloc on fer nit. A l'entrada del poble sembla hi ha una zona verda a la que hi accedim per un camí forestal ben nevat i on acampem entre avets. Entre els avets una clariana amb una taula i banc de fusta. Sembla ben be de conte.
Fem una mica de sopar i a dormir!.
Ens llevem a quarts de nou i envoltats de blanc.
Ens posem en ruta cap a Snaefellsnes (-nes equival a península), al oest de la illa.
Aquesta península és coneguda perquè és on es troba l'entrada al centre de la terra (Jules Verne). Deixem Reykjavík enrere i amb ella aquest temps blanquinós. Surt el sol i el blau del cel ben present!. El paisatge espectacular! I tenen raó quan diuen que el temps a Islàndia canvia cada 5 minuts. Ara plou, ara neva, el vent bufa fent que el fred sigui ben palès. Neu arreu, carretera nevada, llacs gelats, els fiords (-fjördur equival a fiord), la mar encabritada i d'onades tremendes.
Quedem abromats. Molts estímuls salvatges de cop. La sensació és la de trobar-te en un documental de territoris allunyats i extrems.
El tipus de construccions cúbiques, de cabana, el hangars semicirculars, poblats de 2 cases.
Poc abans d'Akranes veiem els primers cavalls islandesos.
De mida petita mitja amb la seva llarga cabellera, de potes fermes i semblant tranquil, simpàtics i sociables. Una de les coses que més m'impressionaran del viatge per la seva duresa. Per com mantenen l'enteresa sense flaquesa davant les continues tempestes de neu i ràfegues de vent hostil.
Arribem a Bufubjarg on ens aturem en una platja de sorra negra i on es troba el far de Matarrif (Lóndrangar), on fem unes fotos a les onades de més de cinc metres que trenquen sobre el penya-segat (cliff).
Tornem a la furgo i busquem un lloc on fer nit. A l'entrada del poble sembla hi ha una zona verda a la que hi accedim per un camí forestal ben nevat i on acampem entre avets. Entre els avets una clariana amb una taula i banc de fusta. Sembla ben be de conte.
Fem una mica de sopar i a dormir!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada